Ha mort Joana Raspall als cent anys

http://joanaraspall.blogspot.com.es/


La bicicleta

Jo tinc una bici

pintada de nou.
Quan vull, s'està quieta,
i quan vull, es mou.

Avui no vol córrer
i no sé per què;
l'he greixada amb oli 
d'un setrill sencer!

Amb draps de camussa
tota l'he eixugat,
i ja un cop polida
així ha rondinat.

M'ha dit: - Estic prima!
No em tractes prou bé.

- Si tu ets la més ferma 
de tot el carrer!

- Mira quines rodes 
té aquella d'allà!

- Parles d'una moto!
No et pots comparar!







Cant d’amor en monosíl·labs

Aquest poema té onze estrofes i seixanta versos de nou síl·labes. Un total de 540 mots, tota una explosió de riquesa lingüística inaudita.

És el fred de la nit, per a mi
com un foc que a la sang és més roig
i tant viu, que em fa ple d’un tan goig
que per més que jo vull, no sé dir.
La flor dorm quan la llum ja no hi és
més jo tinc flors a mils dins del cor
i sóc ric de tants verds blaus i or,
de tants poms, que ja no en puc dur més.
Fins les aus del cel gran hi fan niu,
i llur cant més i més es fa dolç
per fer lloc al tic-tac del meu pols
que és més fort nit i jorn més viu.
No hi ha nit per a mi; tinc la clau
que fa meu tot un món ple de sol
amb un mar que sols jo, pol a pol,
veig amb goig des del pont de ma nau.
De la nau que no sé cap on va,
ni quin nom és el port on em duu
ni si el vent és més dolç o més dur,
ni si el rem és prou ferm a la mà.
Jo sols sé que prop teu tot és vell
com un prat amb el rou fresc del maig,
com un doll de la font, com el raig
de la mel fet de fils com d’or vell.
Tot és net, pur i bla, com el llit
del nounat que no sap res del món.
Tot és clar com la llum del teu front;
tot és dolç com el bleix del teu pit.
Els meus ulls, plens de tu, són un cel
on no hi res de lleig ni de trist,
com si fos que cap dol mai no han vist
i que el mal fos ben mort fins la rel.
Quan tu rius, tens al blanc de les dents
tot el cast glop de llum de les neus
que ve dret com un dard als ulls meus
i em diu tot el que vols i el que sents.
Quan tu rius, tot ho veig, tot ho sé
tinc tot l’or de la ment dins la mà
per a mi tot és cert, tot és clar,
i si vull un món nou ,el puc fer!
Ni un sol jorn, ni un sol mes, ni un sol any
val per mi, si no et tinc a prop meu;
més amb tu, tot el temps es fa lleu
tot  és goig, tot és joc, tot és guany;
que jo tinc, per gran sort, un bon dau
que és tot “sis”, tal com tu me l’has dat.
Crec que al món sols per tu jo sóc nat
i tu sols del meu cor tens la clau.
Ve de tu, al meu cor que té fam,
un doll ric que ja no en pot ser més:
el dolç pa i el dolç vi del teu bes
que sap fer de dos focs un sol flam.
Els meus ulls i el meu pit no se’n van
ja mai més del dolç jou del teu braç;
tu i jo, cor a cor, fem el pas,
i les veus fan el so d’un sol cant.
Quan són junts el teu pit i el meu pit
res no pot ser més bell dalt del cel.
Ja no hi ha por ni mal, plor ni fel:
sols el goig de ser dos, fit a fit.



Parlem d’amor

Oblidem la colla, les motos, la moda,
la musica-disco, i parlem d’amor.
Parlem-ne només; amb les mans ben juntes,
mirant-nos als ulls, sols al món tu i jo,
 
l’amor és bon mestre. Trobarem paraules
que no sospitàvem que sabríem dir,
més dolces que els besos, més que l’abraçada,
perquè ens empresonen amb lligam més fi.

Parlem d’un amor alt com les estrelles
i els núvols blanquíssims, i el vol dels ocells.
proclamem l’amor per jardins de somni
on els mots es tornen roses i clavells.

Només amb els mots i cap altre cosa,
el cor sabrà fer-se el tresor de demà;
l’amor blanc d’avui no ens farà nosa,
que les perles fines fan de bon guardar.