ESTIL DIRECTE i ESTIL
INDIRECTE
L’estil directe és la
reproducció exacta de les paraules o pensaments d’un personatge
que no actua com a narrador.
En l’estil indirecte,
el narrador reprodueix amb les seves paraules allò que un personatge
diu o pensa.
Característiques:
ESTIL DIRECTE |
-
El
guió
per a la introducció i el tancament dels parlaments (paraules
dels diàlegs) i dels incisos o intervencions del narrador.
-
Els
dos punts: després
del verb introductori i abans del parlament del personatge.
-
Les cometes
tenen una funció similar a la del guió (és adir, es poden
utilitzar en el seu lloc).
-
Signes d’interrogació
i admiració per a transmetre l’actitud…
|
ESTIL INDIRECTE |
2.
S’empren també
verbs introductoris, però a continuació hi apareixen
mots d’enllaç
(que, si, on, per què…).
3.
L’autor introdueix
modificacions
en la persona gramatical, els temps verbals, alguns adverbis…
|
ESTIL DIRECTE
La mare em va dir:
- Fas cara de cansat.
I jo vaig respondre:
- Anit no vaig poder
dormir per culpa del soroll.
- Vas escoltar la nostra
discussió d'anit?- preguntà la mare, preocupada.
- I tant! Crec que la van
escoltar fins i tot els veïns. La propera vegada us fiqueu dins el
llit – vaig replicar.
ESTIL INDIRECTE
La
mare em va dir que feia cara de cansat. Jo li vaig contestar que no
havia pogut dormir durant la nit per culpa del soroll. Ella em va
preguntar si havia escoltat la seva discussió. Jo li vaig respondre
que sí, que fins i tot pensava que també l'havien escoltat els
veïns i li vaig proposar que una altra vegada es posessin dins el
llit.
Teoria: Estil Directe i Estil Indirecte