Vaig
tocar una mata de bruc: estava seca, i encara conservava l'escalfor
del sol d'aquell dia d'estiu. Vaig contemplar el cel: estava ras, i
un estel titil·lava a sobre mateix del penyal. Queia la rosada
suaument; no bufava ni un alè d'aire. La Natura em semblava benigna
i bondadosa, i vaig pensar que m'estimava a pesar que jo era una
pària; si dels homes no en podia esperar més que insults, rebuig i
recels, podia confiar en la Natura amb filial afecció. Aquella nit,
si més no, seria el seu hoste: com a mare meva que era, em brindaria
allotjament sense cobrar-me res. Jo encara tenia un mos de pa, el
crostó d'un panet que havia comprat en una vila on havíem fet
parada el migdia, amb un penic oblidat; l'última moneda que em
quedava. Entre les mates, vaig veure gerds silvestres madurs, que
brillaven com a granets de vidre.
CHARLOTRE BRÖNTE,
Jane Eyre (1847)
Cerca: gencat dictats en línia
