El text narratiu. Estil directe i indirecte
catala4imontgri.estil-directe-i-indirecte
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 1a avaluació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 1a avaluació. Mostrar tots els missatges
TEMES de l'examen de català de 3r d'ESO
TEMES per preparar l'examen de català de la 1a avaluació
- De la U1 de 3r d'ESO
Les cançons de Guillem de Berguedà
Mal fet va fer el Bisbe d'Urgell,
en dar-me l'excomunió,
mentint i sense emprar el segell
de l'arquebisbe preceptor,
i és que segueix únicament
la llei del boig i el dat pel cul;
per culpa meva, m'ha dit gent,
va perdre tres cavalls i un mul.
en dar-me l'excomunió,
mentint i sense emprar el segell
de l'arquebisbe preceptor,
i és que segueix únicament
la llei del boig i el dat pel cul;
per culpa meva, m'ha dit gent,
va perdre tres cavalls i un mul.
No observa sort, cornella esquerra,
i vigilant és un gandul;
si bous i esquelles perd sens guerra,
ara mateix li beso el cul.
No hi ha prior, clergue, ni abat
de tan visible falsedat.
Si dret hi hagués a aquesta terra
Ja fóra fora del bisbat,
de malament que s'ha portat.
i vigilant és un gandul;
si bous i esquelles perd sens guerra,
ara mateix li beso el cul.
No hi ha prior, clergue, ni abat
de tan visible falsedat.
Si dret hi hagués a aquesta terra
Ja fóra fora del bisbat,
de malament que s'ha portat.
Per mal, du crossa i porta anell,
per mal, diu missa i fa el sermó,
perquè collons no té al farcell
—m'ho ha dit Guillem de Tarascó.
La bossa té plena de vent
i quan la toca fa un bramul
que sona com un instrument
fet per David o per Saül.
per mal, diu missa i fa el sermó,
perquè collons no té al farcell
—m'ho ha dit Guillem de Tarascó.
La bossa té plena de vent
i quan la toca fa un bramul
que sona com un instrument
fet per David o per Saül.
Cara de marbre, nas de serra
com els parents d'en Nadaül.
Lluità Ogier, més lluny de Berra
contra infidels com Caraül,
i vós de Déu aquí amagat,
heretge, fals, i renegat,
seguint la llei d'un tal Balterra,
el sarraí caragirat,
que amb tants, tants homes ha cardat.
com els parents d'en Nadaül.
Lluità Ogier, més lluny de Berra
contra infidels com Caraül,
i vós de Déu aquí amagat,
heretge, fals, i renegat,
seguint la llei d'un tal Balterra,
el sarraí caragirat,
que amb tants, tants homes ha cardat.
Can vei la lauzeta mover: cançó del trobador Bernard de Ventadour en provençal/occità
"Quan veig l'alosa aletejar..."
I
Quan veig l'alosa aletejar
joiosa al raig matinador,
com defalleix i es deixa anar,
que el cor li vessa de dolçor,
tan gran enveja m'ha copsat
d'aquell ocell que veig joiós,
que em meravell que el cor, dardat,
pel gran desig, no en resti fos.
Les faltes ortogràfiques més habituals
Les faltes ortogràfiques més habituals
'Eradicar' o 'erradicar'?: les faltes ortogràfiques més
habituals
La conselleria d'Ensenyament presenta avui un document per combatre els errors dels alumnes a l'hora d'escriure. En repassem alguns dels més comuns
MARIA RODRÍGUEZ MARINÉ / MARC TORO Barcelona | Actualitzada el 04/11/2014 12:57 Diari ARA
La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, presenta aquest dimarts el document 'Orientacions pràctiques per a la millora de l'ortografia', on es proposen diverses estratègies perquè els alumnes millorin l'ortografia, amb diversos exemples i activitats pràctiques, tant en català com en castellà. A l'ARA repassem algunes de les faltes ortogràfiques que, tant joves com grans, podem cometre més sovint en català:
DICTAT
Vaig
tocar una mata de bruc: estava seca, i encara conservava l'escalfor
del sol d'aquell dia d'estiu. Vaig contemplar el cel: estava ras, i
un estel titil·lava a sobre mateix del penyal. Queia la rosada
suaument; no bufava ni un alè d'aire. La Natura em semblava benigna
i bondadosa, i vaig pensar que m'estimava a pesar que jo era una
pària; si dels homes no en podia esperar més que insults, rebuig i
recels, podia confiar en la Natura amb filial afecció. Aquella nit,
si més no, seria el seu hoste: com a mare meva que era, em brindaria
allotjament sense cobrar-me res. Jo encara tenia un mos de pa, el
crostó d'un panet que havia comprat en una vila on havíem fet
parada el migdia, amb un penic oblidat; l'última moneda que em
quedava. Entre les mates, vaig veure gerds silvestres madurs, que
brillaven com a granets de vidre.
CHARLOTRE BRÖNTE,
Jane Eyre (1847)
Cerca: gencat dictats en línia
Preposicions: normativa i exercicis
PREPOSICIONS
|
Preposicions: PER / PER A
LES
PREPOSICIONS ‘Per’
i ‘per a’
En
general,
per equival
en castellà a por
i
per a
equival a para.
Per a expressa la idea de destinació en un sentit ampli.
Per a expressa la idea de destinació en un sentit ampli.
La
informació és per
als
tècnics i per
als
regidors. Activitats per
al
cap de setmana.
La
información es para
los técnicos y para
los ediles. Actividades para
el fin de semana.
- Per expressa la idea de causa eficient (allò per què una cosa és o s’esdevé) i la de causa final (la intenció amb què es fa una cosa).
La
vaig conèixer per
casualitat.
Destaca molt per
la
seva alçada. Ho fa per
interès.
La
conocí por
casualidad. Destaca mucho por
su altura. Lo hace por
interés.
—per
indicar la durada d'una acció i per introduir els mesos de l'any i
les festivitats (hem
vingut per
una setmana; serem amics per
sempre; el van contractar per
dues temporades; per
Nadal, cada ovella al seu corral; els amics van arribar per
l'octubre; per
Sant Jordi sovint plou)
- Davant d’infinitiu, si no hi ha canvi de sentit, actualment se sol escriure sempre per.
Un
espai per
construir equipaments. Plantejats per
facilitar recursos.
Exercici de per / per a
CANVI I CAIGUDA DE PREPOSICIONS
CANVI
I CAIGUDA DE PREPOSICIONS
1. Les preposicions amb, en, a, de (les dues últimes tant si van soles com si formen part d’una preposició composta) desapareixen davant la conjunció que.
Acostuma’l
a l’estudi → acostuma’l que estudiï
- Les preposicions amb i en s’han de canviar per a (o, de vegades, de) quan van davant d’un infinitiu, el qual introdueix una oració substantiva amb funció de complement preposicional.
Pensa
en el llibre → Pensa a comprar el llibre.
- S'han d'introduir amb la preposició de, i no pas a, certs complements regits, que per influència del castellà se solen construir malament (avió de reacció, contradictori de, diferent de, fer cas de, fer esment de, olor de, por de, pudor de, rebuig de, repàs de, treure profit de, vestit de ratlles, etc.).
Completa els espais buits amb en / a / de / que segons correspongui:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)