Passeu els textos d’ESTIL DIRECTE A ESTIL INDIRECTE
A) Aquest matí, quan ja tenia la cartera a la mà a punt per anar a l’escola, la mare m’ha dit:
-No veus que et descuides de l’esmorzar?
-Avui no tinc gens de gana i, en canvi, tinc molta pressa –li he respost.
-No pots marxar sens e esmorzar. Agafa’l. Només perdràs un minut-deia la mare, convençuda.
L’he agafat, encara que li repetit dos cops que em tractava com un nen petit.
A)
B) L’Antoni em va trucar ahir a la tarda i em va dir:
- Vols venir d’excursió a Ullastret?
- M’agradaria –li vaig contestat-, però no hi puc venir perquè tinc un altre compromís.
- Fes els possibles per venir -insistia el meu amic.
- Ho tinc molt negre –li vaig contestar- perquè he quedat amb els companys per estudiar.
B)
Passeu els textos d’ESTIL INDIRECTE A ESTIL DIRECTE
A) Jo volia anar al cinema; així que ho vaig demanar a la mare. Li vaig dir que era molt interessant, que m’agradaria de veure-la. La mare em va demanar si hi volia anar amb el meu germà petit. Li vaig dir, veient-me venir el xàfec, que jo volia anar-hi sol, que no em volia emportar el petit.
Em va amenaçar que si no me l’emportava em quedaria sense televisió tota la setmana. Després de dir-li que em feia xantatge, vaig acceptar a endur-me’l.
A)
B) En Pere no es volia tirar a la piscina. En Joan deia que l’aigua era molt neta. En Pere, que no en tenia ganes, li responia que no veia que ho fos gaire. En Joan tornava a insistir que es banyessin. Aquell dia hi havia poca gent i s’ho passarien molt bé.
Finalment en Joan el va convèncer i s’hi va tirar. Pobre, no sabia nedar.
B)
C ) Em vaig anar a comprar una faldilla molt bonica que havia vist a l’aparador d’una botiga. Vaig dir a una dependenta si me la podia emprovar. La noia em va contestar que és clar que sí, que passés a l’emprovador. Un cop la vaig tenir posada, vaig cridar la dependenta i li vaig demanar si li semblava que em queia bé. La noia em dir que m’esqueia molt, que m’anava a la mida. No me la vaig quedar perquè, malgrat l’opinió de la noia, no m’acabava de fer el pes, tal i com li vaig comentar.
C)
Acudit 1
Un senyor va a visitar el metge tot preocupat perquè creu que té alta la tensió arterial.
El metge, sense mirar-se'l gaire, li agafa el pols i li diu:
"Vostè no té res. El seu pols va com un pèndol."
I el pacient li respon:
"Dispensi, que no ho veu que té els dits sobre el meu rellotge de polsera!"
Acudit 2
Una dona busca feina. Una empresària que rep el seu currículum i l'entrevista li pregunta:
- La contractaré, però només si em prova la seva honradesa, perquè es tracta d'un càrrec de confiança.
-Ah, senyora, jo sóc molt fiada. Figuri's que he estat treballant deu anys en un balneari i mai no he pres cap bany.
Acudit 3
Un senyor li pregunta a una taxista:
-Escolti, quant val fer una volta per Barcelona?
-Depèn del temps -respon la taxista.
-Posem per cas que faci sol.
Acudit 4
Un home que circula pel carrer li pregunta a un dona:
-Perdoni, ¿sap on és el carrer sant Pau?
-Sí, és el carrer que ve.
-Ah, doncs aleshores l'espero aquí.
