Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 2a avaluació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 2a avaluació. Mostrar tots els missatges

AL TER. Del poeta Albert de Quintana i Combis.

Al Ter


Riu, que rodantne vas a las claras onas
esmaltadas de blau ab puntas d'or,
y que de arena al mar un llit lin' donas
brillant com la senyal del trobador.

Riu, que en ton llit retratas ab dulsura
dels arbras de tas voras la verdor,
y que passant, al véurer sa hermosura
besantlas vas de amor ple y de dolsor.



*Són les dues primeres estrofes d'un poema molt llarg.
Fixeu-vos que hi ha moltes faltes d'ortografia, perquè aquest poeta
escrivia abans que es fessin les normes ortogràfiques.

El podeu escriure de la manera que ho va fer el poeta, així podreu veure com s'escrivia a finals del segle XIX i començaments del XX.

LA NARRATIVA (Esquema per emplenar)

LA NARRATIVA (Esquema per emplenar)

PARLEM DEL TEXT- Weeras- LA NARRATIVA (Esquema per emplenar)

U4
  • Tipus de textos narratius:
  • Definició de novel·la:

Elements d'anàlisi dels textos narratius.
  1. Punt de vista:
  2. Espai:
  3. Temps:
  4. Personatges:

U8
  • Els personatges:
  1. Principals:
  2. Secundaris:
  • El temps
  1. Temps històric (extern):
  2. Temps dels discurs (intern).

  • Presentació dels fets:
  1. Retrospecció o flasback:
  2. Anticipació:

  • Espai:
  1. Real:
  2. Fictici:

U9
  • El punt de vista:
  1. Narrador Intern:
  • N. P.
  • N. T.
    2. Narrador Extern:
  • N. Om.
  • N. Ob.

3r ESO – 2a AVALUACIÓ – TEMES per ESTUDIAR l'EXAMEN

Del WEERAS

U 2
Gramàtica de la llengua. Composició de mots
Noms propis. Lectura literària. Cròniques.

U 3
GRAMÀTICA DE LA LLENGUA Sintagma verbal, perífrasis verbals

U 4
Text i comunicació. La narrativa. El punt de vista

U 8
Text i comunicació. Narració

U 9
Text i comunicació. El conte. El punt de vista. El diàleg


Del BLOG, els enllaços -que complementen els temes del WEERAS-:

PARAULES COMPOSTES. EXERCICIS

El guionet

Les Cròniques: exercicis

Les cròniques

Estil directe i indirecte: exercicis

El narrador i el punt de vista




LECTURES: Amb llibreta
  • Tristany i Isolda (del capítol 15 al final). Argument, preguntes
  • Tretze tristos tràngols

ELS AMICS DE LES ARTS. CARNAVAL



ELS AMICS DE LES ARTS. CARNAVAL
Hi ha una nit concreta en què tot s'hi val,
fotem una festa, muntem un sidral.
Avui les paraules també ens disfressem
i per un sol dia tot és diferent.
Mireu
la Tertúlia, com entra triomfant,
ens
va de Conversa, el punt elegant.
Al mig de la pista
la paraula Vell,
que avui va amb B i tots estan per ell.
Fixeu-vos, en
Coco es fa dir Cocó,
les coses a França sonen molt millor.
Mireu quina alegria,
n'hi ha un que va de Cap.
Visca la
polisèmia i els significats!
Parelles estables: Para-sol, Aiguardent,
Celobert, Trencaclosques
també l'Espantaocells.
Avui són promíscues:
Espanta-sol, Celardent, 
Paratemps, Obreclosques i mil Aiguaocells.

Perquè avui és Carnaval, tenim dret a fer l'animal.
A anar a contracorrent, a significar coses
que ens facin els dies més dolços, no tan transcendents.

Quina pena en
“Parche”, no el deixen entrar,
"Ets un
barbarisme! Et fots i a callar!".
Passeja per fora, veu quatre
Pegats,
es fa una disfressa i s'intenta colar.
El company
Palíndrom fa un any va destacar 
 per dur una disfressa estranya a matar.
"
Em dic Cita'l a l'àtic, no veieu que bo que és?".
Però aquest any no es complica i tots l'hem entès.
Vesteix monosíl·lab: avui es diu Pep.
Com balla
la Porta! Topar, Tropa, Patró.
El
Pany que ho intenta, però quin Nyap, Déu n'hi do!
Carai la Llumeta, s'abraça amb el Pal,
"No em digueu Llumeta, avui sóc un
Fanal!".

Perquè avui és Carnaval, tenim dret a fer l'animal.
A anar a contracorrent, a significar coses
que ens facin els dies més dolços, no tan transcendents.

L'endemà t'aixeques cansat però content.
Un diumenge s'afronta, a poc a poc i anar fent.
Et mires al diccionari i tornes a ser tu.
I creus que és injust però no ho dius a ningú.
  • Fes una llista de totes les disfresses de la cançó:
"la Tertúlia es disfressa de ...."     Etc.
  • Un cop feta, subratlla totes les paraules compostes existents a la llengua i encercla les inventades per l'autor de la cançó.
  • Significat de: 
polisèmia
promíscua
barbarisme
  • A la cançó hi llegim Porta  de la qual surten Topar, Tropa, Patró: són anagrames.   Vés a la següent  adreça i cerca anagrames de 5 altres paraules del text.                    Cercador d'anagrames


Les Cròniques: exercicis

LES CRÒNIQUES
  1. De què tracten principalment, quin contingut tenen?
  2. Quin és el seu objectiu?
  3. Cerca en un mapa, i escriu, les terres dominades per la Corona Catalonaragonesa medieval.
  4. Per què són importants?
  5. Quina crònica explica l'expedició dels almogàvers a l'orient? Per què es va fer aquesta expedició?
  6. Quina novel·la en el segle XV explica una aventura semblant a la d'aquesta expedició?
  7. Completa el quadre següent: (cerca informació al WEERAS i al BLOG)



1a CRÒNICA 2a CRÒNICA 3a CRÒNICA 4a CRÒNICA
AUTOR







SEGLE







REI PROTAGONISTA PRINCIPAL







FETS DESTACATS







ANÈCDOTA










ALTRES











L'ENTREVISTA BIOGRÀFICA

L'entrevista biogràfica

  • DATA DE LLIURAMENT 2a setmana DE GENER.
  • SEGUIR L’ESTRUCTURA: PORTADA, INTRODUCCIÓ, COS DEL TREBALL, CONCLUSIÓ I ANNEXOS.
  1. A LA PORTADA: 1 FOTO DE LA PERSONA I 1 FOTO AMB L’AUTOR/A DEL TREBALL.
  2. A LA INTRODUCCIÓ S’HA D’EXPLICAR PER QUÈ HAS TRIAT AQUESTA PERSONA, QUINA RELACIÓ HI TENS, ETC.
  3. AL COS DEL TREBALL: BIOGRAFIA DE LA PERSONA.:
    Has de redactar preguntes que tractin els següents temes:
  • DATA I LLOC DE NAIXEMENT,
  • COM ES DEIEN ELS SEUS PARES, FILLS, FAMÍLIA…
  • LLOC/S ON HA VISCUT.
  • FEINES, OFICIS, DEDICACIONS
  • AFICIONS, TEMPS LLIURE
  • VIATGES
  • SOMNIS, DESITJOS
  • OBJECTIUS A LA VIDA
  • COSES QUE LI HA AGRADAT DE FER I COSES QUE NO
  • VALORS. A QUÈ HA DONAT MÉS VALOR…
  • ANÈCDOTES
  • CONSELLS QUE DONARIA ALS NÉTS O ALS JOVES
  • RECORDS DE VIVÈNCIES QUE L'HAGIN AFECTAT MÉS (COM COM ARA LA GUERRA CIVIL...)
    4. A LA CONCLUSIÓ: COM HAS FET EL TREBALL, QUINS INCONVENIENTS HAS TINGUT, QUÈ T’HA AGRADAT, QUÈ VOLS COMENTAR...
5. ALS ANNEXOS: ALTRES FOTOS (SI ÉS POSSIBLE) AMB PEU DE FOTO).


MANERA DE FER L’ENTREVISTA.

1.- EXPLICAR A LA PERSONA LA IMPORTÀNCIA DEL TREBALL
2.- PACTAR COM HO VOL FER: SI PREFEREIX QUE LI DEIXIS LES PREGUNTES O ELS PUNTS SOBRE ELS QUALS VOLDRÀS PARLAR O BÉ FAS L’ENTREVISTA DIRECTAMENT
3.- A LA TROBADA PORTAR UNA LLIBRETA I BOLI, I SI ES VOL UNA GRAVADORA (QUE FUNCIONI BÉ)
4.- MIRAR DE NO FER L’ENTREVISTA EN UN SOL DIA. MILLOR DOS DIES.

FORMAT DEL TREBALL:
  • LLETRA NEW ROMAN MIDA 12
  • TÍTOL (ON CONSTI EL NOM DE LA PERSONA) NEW ROMAN MIDA 20
  • SUBRATLLAT I NEGRETA
  • SUBTÍTOL NEW ROMAN MIDA 16, SUBRATLLAT I NEGRETA
  • TÍTOLS DELS APARTATS NEW ROMAN MIDA 14. SUBRATLLAT NO NEGRET.
  • GUARDAR-HO A L’ORDINADOR PERQUÈ DESPRÉS DE PRESENTAR-LO EB PAPER S’HAURÀ D’ENVIAR A LA MEVA ADREÇA de correu .


ABANS DE LLIURAR EL TREBALL, S’HA DE POLIR EL REDACTAT, L’ORTOGRAFIA (PASSAR EL CORRECTOR) I LA PRESENTACIÓ.

Tretze tristos tràngols. Activitats

Per fer a la llibreta 
Fitxa de cada conte
Títol
Personatges
Espai
Temps intern (durada de l'acció, flashbacks, anticipacions)
Temps extern (època)
Narrador
Vocabulari
Resum
Tema/Idea

VOCABULARI
  •  Sánchez Piñol. Albert. Tretze tristos tràngols. Ed. La Campana. Barcelona, 2008

    Quan queien homes de la lluna

    Vocabulari:
    • remugar
    • cubell
    • crostó
    • iaia
    • ribot
    • trabuc
    • estel fugaç
    • ésser faves comptades
    • estovar
    • cap cot

    Tot el que li cal saber a una zebra per sobreviure a la sabana
    Vocabulari:
    • abeurador
    • sabana
    • cap cot
    • refiar-se
    • ullal
    • perseverant
    • natja
    • camuflar-se
    • escabrós
    • increpar
    • barrar
    • capbussar-se
    • ancorar
    • xop
    • carronya
    • congènere
    • esma
    • guenyo

    La nau dels bojos



    Vocabulari
    • hissar
    • regalimar
    • sorrut
    • enigma
    • garratibat
    • interlocutor
    • clement
    • geniva
    • demència
    • dement
    • il·lús
    • escarafalls
    • oratge
    • atenuar
    • litigi
    • indulgència
    • astorat
    • garratibat
    • selenita
    • cast


    La llei de la selva
    Vocabulari
    • fermar
    • ensopegar
    • uxoricida
    • horda
    • treva
    • zenit
    • indulgent
    • fita
    • esma
    • ferum


    Entre el cel i l'infern
    Vocabulari
    • enxubat
    • pletòric
    • maquinar
    • protocol
    • vanaglòria


    Ja no puc més

    Vocabulari
    • lapse
    • efímer
    • insòlit
    • obscè
    • natja
Sanchez-Piñol

Teoria: Estil Directe i Estil Indirecte

ESTIL DIRECTE i ESTIL INDIRECTE

L’estil directe és la reproducció exacta de les paraules o pensaments d’un personatge que no actua com a narrador.

En l’estil indirecte, el narrador reprodueix amb les seves paraules allò que un personatge diu o pensa.


Característiques:




ESTIL DIRECTE
  1. Les intervencions dels interlocutors s’escriuen en línies diferents.
  2. Les paraules dels personatges queden separades dels comentaris o explicacions del narrador amb guionets; s’inclouen mitjançant verbs introductoris: dir, contestar, replicar, negar, afirmar, exclamar…
  3. S’hi empren uns signes de puntuació determinats:
- El guió per a la introducció i el tancament dels parlaments (paraules dels diàlegs) i dels incisos o intervencions del narrador.

- Els dos punts: després del verb introductori i abans del parlament del personatge.

- Les cometes tenen una funció similar a la del guió (és adir, es poden utilitzar en el seu lloc).

- Signes d’interrogació i admiració per a transmetre l’actitud…





ESTIL INDIRECTE
  1. No hi ha separació entre les paraules del narrador i les dels personatges. I aquestes no s’escriuen en línies diferents.

2. S’empren també verbs introductoris, però a continuació hi apareixen mots d’enllaç (que, si, on, per què…).

3. L’autor introdueix modificacions en la persona gramatical, els temps verbals, alguns adverbis…


ESTIL DIRECTE

La mare em va dir:
- Fas cara de cansat.
I jo vaig respondre:
- Anit no vaig poder dormir per culpa del soroll.
- Vas escoltar la nostra discussió d'anit?- preguntà la mare, preocupada.
- I tant! Crec que la van escoltar fins i tot els veïns. La propera vegada us fiqueu dins el llit – vaig replicar.


ESTIL INDIRECTE



La mare em va dir que feia cara de cansat. Jo li vaig contestar que no havia pogut dormir durant la nit per culpa del soroll. Ella em va preguntar si havia escoltat la seva discussió. Jo li vaig respondre que sí, que fins i tot pensava que també l'havien escoltat els veïns i li vaig proposar que una altra vegada es posessin dins el llit.


Teoria: Estil Directe i Estil Indirecte

Exercicis: passar textos d'Estil Directe a Indirecte i viceversa

Passeu els textos d’ESTIL DIRECTE  A ESTIL INDIRECTE

A)  Aquest matí, quan ja tenia la cartera a la mà  a punt per anar  a l’escola, la mare m’ha dit:
-No  veus que et descuides de l’esmorzar?
-Avui no tinc gens de gana i, en canvi, tinc molta pressa –li he respost.
-No pots marxar sens e esmorzar. Agafa’l. Només perdràs un minut-deia la mare, convençuda.
L’he agafat, encara que li repetit dos cops que em tractava com un nen petit.


A)










B) L’Antoni em va trucar ahir a la tarda i em va dir:
- Vols venir d’excursió a Ullastret?
- M’agradaria –li vaig contestat-, però no hi puc venir perquè tinc un altre compromís.
- Fes els possibles per venir  -insistia el meu amic.
- Ho tinc molt negre –li vaig contestar- perquè he quedat amb els companys per estudiar.


B)








Passeu els textos d’ESTIL INDIRECTE  A ESTIL DIRECTE

A) Jo volia anar al cinema; així que ho vaig demanar a la mare. Li vaig dir que era molt interessant, que m’agradaria de veure-la. La mare em va demanar si hi volia anar amb el meu germà petit. Li vaig dir, veient-me venir el xàfec, que jo volia anar-hi sol, que no em volia emportar el petit.
Em va amenaçar que si no me l’emportava em quedaria sense televisió tota la setmana. Després de dir-li que em feia xantatge, vaig acceptar a endur-me’l.

A)









B)     En Pere no es volia tirar a la piscina. En Joan deia que l’aigua era molt neta. En Pere, que no en tenia ganes, li responia que no veia que ho fos gaire. En Joan tornava a insistir que es banyessin. Aquell dia hi havia poca gent i s’ho passarien molt bé.
Finalment en Joan el va convèncer i s’hi va tirar. Pobre, no sabia nedar.

B)













C )   Em vaig anar a comprar una faldilla molt bonica que havia vist a l’aparador d’una botiga. Vaig dir a una dependenta si me la podia emprovar. La noia em va contestar que és clar que sí, que passés a l’emprovador. Un cop la vaig tenir posada, vaig cridar la dependenta i li vaig demanar si li semblava que em queia bé. La noia em dir que m’esqueia molt, que m’anava a la mida. No me la vaig quedar perquè, malgrat l’opinió de la noia, no m’acabava de fer el  pes, tal i com li vaig comentar.

C)










Acudit 1
Un senyor va a visitar el metge tot preocupat perquè creu que té alta la tensió arterial.
El metge, sense mirar-se'l gaire, li agafa el pols i li diu:
"Vostè no té res. El seu pols va com un pèndol."
I el pacient li respon:
"Dispensi, que no ho veu que té els dits sobre el meu rellotge de polsera!"

Acudit 2 
Una dona busca feina. Una empresària que rep el seu currículum i l'entrevista li pregunta:
- La contractaré, però només si em prova la seva honradesa, perquè es tracta d'un càrrec de confiança.
-Ah, senyora, jo sóc molt fiada. Figuri's que he estat treballant deu anys en un balneari i mai no he pres cap bany.

Acudit 3
Un senyor li pregunta a una taxista:
-Escolti, quant val fer una volta per Barcelona?
-Depèn del temps -respon la taxista.
-Posem per cas que faci sol.

Acudit 4 
Un home que circula pel carrer li pregunta a un dona:
-Perdoni, ¿sap on és el carrer sant Pau?
-Sí, és el carrer que ve.
-Ah, doncs aleshores l'espero aquí.